FUSTER, Joan. l’Editorial A.C. Cinquena edició: març de 1993.
Joan Fuester (1922-1992 ) va ser un escriptor valencià contemporani del qual no es coneixen molts aspectes de la seva vida. Està considerat l'assagista més important en català del segle XX i és causant d'un enorme impacte social. Gran part de les seves obres destaquen pel seu alt nivell en subjectivitat i "DICCIONARI PER A OCIOSOS" no és una excepció. També va escriure poesia i literatura històrica. Entre les seves obres més importants cal destacar "Nosaltres, els valencians".
Aquest assaig és un llibre amb forma de diccionari que conté les definicions de seixanta i una paraules ordenades alfabèticament . En les seues definicions sempre dóna un punt de vista subjectiu, és a dir, diu el que pensa d'una sèrie de paraules. Algunes de les definicions són molt extenses i altres ocupen un parell de línies. Per aquest motiu podem llegar a la conclusió de la importància que tenen algunes paraules per a Joan fuster.
Diccionari per a ociosos és un assaig fàcil d'entendre i escrit de forma clara. Es tracta d'un llibre escrit amb un registre formal, encara que hi ha moments en els quals utilitza un registre estàndard quan parla en primera persona . (Quan reflexiona sobre alguna paraula). Cal destacar el to irònic i satíric que utilitza en moltes de les seves definicions.
Al comenzament del llibre, en el proleg, Joan Fuster diu que el no volia fer un diccionari ordinari i coherent, sino que el que volia fer era recollir una serie de paraules i ordenarles alfabeticament.
L'assaig comença introduint la paraula "Amor", completant l'abecedari, fins a arribar a l'última paraula "zero". "Amor". Aquesta paraula té una gran importància per a l'autor ja que és una paraula molt utilitzada. No obstant acaba per la paraula "zero".Per a l'autor el zero és una ximpleria que van inventar els matemàtics i no té sentit.
En l'assaig podem trobar tot tipus de definicions. Algunes molt breus però molt clares i subjectives, com per exemple "silenci" ho defineix com a sinònim de mentir. I “temps” Mentre dormiu us creix la barba, això és el temps. Unes altres més objectives com per exemple "xenofòbia" que ho defineix com l'odi a l'estranger. També trobem definicions que són oposades al seu significat com per exemple "xarlatà" en un diccionari comú generalment és un adjectiu despectiu atribuït a una persona que parla molt i sense sentit però per a Joan Fuster defineix aquesta paraula com sinònim de llibertat. També utilitza definicions recolzades amb anècdotes, utilitza aquest mètode en les paraules “justícia i guerra”. Finalment i les més importants, són definicions extenses i més complexes com l’azar, abaricia, ètica, intelectual, justicia, libertad, nacionalisme, novela, sexe… Aquests possiblement siguin els definicions més importants del llibre per que generen controvèrsia en la societat del segle xx. Són termes molt discutits ja que per alguns d'ells han succeït grans catàstrofes, com les guerres.
Com a conclusió podem afirmar que és un llibre complex però al mateix temps fàcil d'entendre. Joan Fuster fa que aquest llibre sigui molt entretingut ja que ens enganxa de la primera a l'última definició. Ens fa entendre que no hi ha definicions reals, tot és relatiu, ja que depèn del punt de vista de cada persona
